V Sortida - Tagamanent
La cinquena edició de la Sortida Anual de la Penya Espanyolista Pericos de Montmeló va ser la més peculiar de totes, amb una gran varietat d'anècdotes que van fer del matí una autèntica odissea.
L'excursió començava a les 8h, quan 18 Pericos de Montmeló posaven rumb cap al Tagamanent. Una mica abans de les 9h, sota un cel ennuvolat però sense deixar caure una sola gota de pluja, els espanyolistes van començar la pujada des d'Aiguafreda. Dues hores més tard, set integrants van poder fer el cim, deixant més enrere els altres 11 espanyolistes. Els més menuts van tornar enrere per precaució, ja que el cel amenaçava seriosament un bon ruixat; i la resta van haver de temptejar el terreny sortejant els entrebancs (pèrdua d'ulleres, etc.). Un cop al cim, el cel va dir prou, i es va originar una gran tempesta que va fer baixar tots els integrants de la penya que, sense ni tan sols temps ni lloc per a esmorzar, van haver de descendre el turó tan ràpid com van poder, completament xops. L'autèntica tempesta que va caure, amb pedregada inclosa, va acabar fent malbé fins a tres telèfons mòbils i carteres, que van acabar inservibles de la quantitat d'aigua que els havia afectat.
Però un cop a baix, després de fer la baixada en menys d'una hora i mitja, la sortida no havia acabat: quedava anar a buscar cinc pericos a la benzinera de la C-17, ja al poble de Tagamanent. Els cinc espanyolistes, que es van trobar sols, amb nens espantats per la quantitat de trons i llamps que els rodejaven, van continuar la pista principal, que els va portar a la benzinera, punt des del qual no podien tornar caminant fins on havien deixat el cotxe.
Passades les 14h arribaven tots els pericos a Montmeló, després d'un matí intensíssim de caminada, més dificultosa encara degut a la pluja. Contents per l'esforç fet i riallers per les anècdotes que de ben segur no oblidaran, la jornada va acabar amb un bon àpat al local social de la penya. La cinquena Sortida Anual de la penya va acabar: el cim del Tagamanent va ser coronat.
